Als Estats Units d'Amèrica, això de les eleccions els posa catxondos. Quan s'acosten "les votaes" com diu ma mare els partits es posen com una moto, i utilitzen tots els recursos a la seva disposició. Però no em referiexo a la campanya, que aqui també es fa, sinó al mateix dia de les eleccions. Allà no estàn prohibides ni les enquestes electorals, ni hi ha dia de reflexió, ni està mal vist que es vagi a buscar els possibles votants a casa i se'ls agafi pel braç dient GO TO VOTE!
Allà aquests de les cassolades disfrutarien com uns micos. Podrien convocar una cassolada, i seguir perdent eleccions. Podrien fer veure que són demòcrates descontents i seguir perdent les eleccions. Però s'ho passarien bé amb les banderoles, confetis, espantasogres, xapes, DVD's, CD's i demés parafernàlia electoral.
El què passa es que aquí i als Estats Units, no guanya qui més crida, qui més es plany o qui més discuteix la validesa dels resultats electorals ( que l'hi preguntin a l'Al Gore i al Partit Democrata ), sinó qui aconsegueix una majoria per governar, qui aconsegueix unir, encara que sigui electoralment, més sensibilitats, i qui és capaç de convèncer els votants anomenats "independents". I creieu-me, les pallassades mai convencen a cap votant, i molt menys als independents. Paraula de politòleg.
Un link interessant per seguir les Mid term Elections d'avui:
http://uspolitics.einnews.com/2006-midterm-elections
Algunes enquestes que s'han fet:
http://www.electoral-vote.com:2006/
http://www.electoral-vote.com:2006/
Em llevo abans de les 8. No m'agrada beure cafè ni llet pel matí, últimament m'he acostumat a sucs, o refrescos. Ahir vaig trobar-ne un al Carrefour que vaig dir, goita, la beguda per demà:
Si, us ho podeu ben creure, la "taronjada catalana", amb un burro català com a logotip. No sé quina continuitat tindrà, però com a curiositat gairebé antropològica està bé.
El dia és gris. Afectarà a la participació? A les 8:30, reunió amb la gent de la secció local. Me n'hi vaig.
Segur que qui més qui menys coneix Abrera. Té uns 10.000 habitants i es troba a la part nord del Baix Llobregat, a tocar d'Olesa, Esparreguera i Martorell. Si escric Mura, m'és més difícil de situar. El poble de Mura és al Bages, a tocar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, una població d'uns 220 habitants. Què tenen en comú aquestes dues poblacions ( que d'altra banda són relativament properes) ? Pels lectors de fora del què eufemísticament se'n diu "comarques de barcelona" us donaré una pista: quan fa uns anys buscavem a la guia els telèfons de coneguts i familiars, anàvem directament al volum Abrera-Mura de les pàgines blanques. Qui vivia a la multitud de "sants" de la província, buscava a l'altre volum, Navarcles-Viver ( casualitats o no, Navarcles també és a prop d'Abrera i Mura, Viver és al Berguedà ).
Què ha canviat? Les últimes edicions de les pàgines blanques, ja no fan servir el criteri alfabètic per distribuir els volums, coses de la demografia i l'augment de línies, suposo. Ara fa uns dies, vam rebre a casa el volum corresponent a la temporada 2006-2007, on s'hi inclouen els Vallèsos (l'oriental i l'occidental ). S'hi us hi fixeu, trucant a un número de pagament (telefonica oblige) us poden enviar la resta de volums del què la compañia de teléfona anomena "altres àmbits" de la província de Barcelona. Un d'aquests àmbits té aquesta confguració: Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Garraf i Osona. Algú de Sant Martí de Centelles, població de l'Osona que forma un algomerat amb Aiguafreda, població del Vallès Oriental tindrà més fàcil trucar a algú de La Llacuna, a l'Anoia que no pas als seus veïns d'Aiguafreda.
És només una anècdota, però les pàgines blanques mostren clarament una de les deficiències bàsiques del nostre país, l'organització territorial. Les comarques tal com actualment estan configurades, constitueixen un llast per al desenvolupament local més que una ajuda. En molts casos, no responen a cap criteri de relació laboral, econòmica, de serveis, i de vegades ni tan sols històrica o demogràfica. Les diputacions provincials ( perdoneu, se m'escapa el riure ) són encara pitjors com a àmbits de relació territorial. A què esperem per a abordar seriosament l'organització territorial del país, amb criteris del segle XXI i no del segle XIX? Durant aquesta setmana de la campanya del "Jo també vull un estat propi" intentaré aprofundir el tema, tot i que m'encantaria saber l'opinió de geògrafs del país, com l'amic blocaire Narcís Sastre i és clar, tothom que s'hi apunti. Com ho veieu?
La blogosfera del maresme, s'ha de reconèixer, es una de les més potents del país. No sé què ho deu fer, però alguns dels més actius i llegits blocaires dels país són del Maresme. A partir de la lectura de dos d'aquestes persones, l'Eulalia Mas, socialista, i que va ser companya de classe durant la carrera de Polítiques, i en Xavier Mir, d'Arenys de Mar m'he decidit a colaborar en dues campanyes prou interessants: la campanya, En el meu nom SI, i la campanya, JO també vull un estat propi. La primera és una mostra de suport a l'actual procés de pau al País dels Bascs i per tant a la negociació per aconseguir la fi de la violència terrorista. Sembla que els mitjans de comunicació, especialment els dretans i espanyolistes, facin veure que en realitat aconseguir la pau mitjançant la negociació només interessa al govern del PSOE, i que la majoria de la gent hi està en contra. Bé doncs, JO no hi estic en contra, JO prefereixo la negociació a l'enfrontament, sempre. És per això que m'adhereixo i us faig partíceps d'aquesta campanya. Podeu accedir al manifest a través d'aquí .
L'altra és una campanya que vaig descobrir a través del magnific bloc polític d'en Saül Gordillo ( també del Maresme ... ) per tal d'aconseguir que l'independentisme, o el sobiranisme siguin més visibles en els mitjans de comunicació, especialment d'internet, però també els tradicionals. La invisibilitat de l'independentisme als mitjans de comunicació més enllà de la política partidista és un fet greu, que impedeix que realment es pugui visualitzar la verdadera pluralitat de la societat catalana, i que impedeix que la ciutadania es faci una idea correcta de les propostes de cada grup. Per tant, per ajudar a fer més visible el projecte independentista i la gent que inclou, també m'adhereixo a aquesta iniciativa, que podeu llegir aquí.