Nacio .CYM

Acabats d'arribar de shopping amb l'amic Narcis Sastre, l'amiga Montse Valenti i la meva companya la Laura Penya a les llibreries londinenques, no hi he trobat el Nacio.cat de l'admirat Saul Gordillo, que haure de comprar a Barcelona la setmana que ve. Sens dubte es un llibre desitjat, no nomes per mi, per poder repassar el projecte que van fer realitat un grup de visionaris i rememorar l'energia vital, l'impuls i el ciberpragmatisme del meu ex-professor, tutor i descobridor de vocacions a Esade el benvolgut Amadeu Abril.

Pero no es nomes a mi qui interessa. Fa dues setmanes, durant les jornades parlamentaries de l'ALE a Pamplona, el sociolinguista gal.les George Jones va fer esment en la seva taula rodona de la vitalitat i la qualitat de la blocosfera catalana, i va posar com a exemple la consecucio per primera vegada d'un domini d'internet per a tota una cultura, la catalana. Els gal.lesos han seguit amb molt d'interes l'evolucio de la comunitat catalana a Internet, i ara, amb el punt.cat som una referencia a tot el mon. Per fi, hauria de dir. Veieu si no, la pagina de la campanya per aconseguir un .CYM, un domini per la cultura gal.lesa, que s'ha emmirallat explicitament en la campanya catalana. Sentint a en George Jones, i a la Jill Evans, eurodiputada gal.lesa admirant els catalans per haver aconsguit el que ells nomes somnien, la veritat, em va omplir d'orgull.
Per cert, en Narcis, amb qui compartim experiencia blocaire a la capital del Tamesi, m'informa que ha guanyat un exemplar del Nacio.CAT. Es que hi ha gent que te sort, la maa............ Per cert, Saul, cal, urgentment i si no s'ha fet ja, una traduccio, almenys, a l'angles. Flamencs, gal.lesos, escocesos, vascs, tots volen saber com ens ho hem fet. I potser seria bo trobar llibres que ens facin sentir orgullosos com aquest a Londres.

Guiriblogs

Seguint el mem de l'amic Narcís Sastre, i aprofitant que demà començo la primera part de les vacances, aquí teniu el meu travel wishlist:

Vull anar a:
  1. Xile i l'Argentina
  2. Australia i Nova Zelanda ( en un any de viatge, si pot ser)
  3. Sudàfrica
  4. Midwest nordamericà
  5. Repúbliques centreasiàtiques (Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, Turquestan-Xinjiang, ... you name it. Per cert li robo la idea a la meva amiga Laia Azcona, a veure si hi podem anar tots junts algun dia).
i tants d'altres llocs ... com coi m'ho he fet per posar només cinc destinacions??

Vull tornar a :
  1. Beijing, Shanghai, Taipei, Kuala Lumpur, Bangkok ( perdoneu, però totes estan lligades a l'experiència asiàtica i no entendria l'una sense les altres).
  2. La Garriga-París-Londres ( afortunadament en breu ho podré realitzar).
  3. Eslovènia
  4. Letònia
  5. Bombai i la Índia en general.

Com que no sé a qui passar-ho, ho deixo ben obert per a que tothom pugui afegir-s'hi (especialment a la comunitat floguera, my own very special Laura, a la retrocunyada, i demés pobladors de la vida virtual alternativa al blog polític i/o tradicional).


I ja que hi sóc, aprofito per llençar una idea per a tota la comunitat blocaire que s'hi vullgui afegir:

perquè no fem, un dia, un parell de dies, o una setmana, depenent de les moltes o poques vacances i ganes que en tingueu, alguna visita a comunitats blocaires d'altres nacions, països, estats o àmbits lingüístics? Jo ja he començat amb la vital comunitat blocaire gal.lesa, encara que per desgràcia no puc seguir als que escriuen en gal.lès ( una comunitat soprenentment àmplia).

He seleccionat aquest quatre guies pel periple gal.lès:

-Blog Cymru ( pronunciat "cumri"), bàsic, un agregador de blogs del País de Gal.les.
-Assembly notes, un bloc on se segueix l'actualitat política gal.lesa.
-The ForumWales Blog, on es comenta tot el que podeu somiar sobre el País de Gal.les.
-Welsh Independence, un blog d'actualitat política des d'un punt de vista independentista gal.lès i d'esquerres.


Durant aquesta propera setmana, doncs, us convido a les meves vacances blocaires i us faré cinc cèntims de l'actualitat que vagi trobant a la cymraegsfera.

Festa flamenca


Cada 11 de juliol se celebra a Flandes la festa nacional, la Vlaanderen Feest. És, com no podia ser d'altra manera, la commemoració d'una batalla, amb victòria flamenca, per variar. L'11 de juliol del 1302, prop de Kortrijk ( en francès Courtrai) les tropes flamenques de les ciutats de Bruges i Gant van derrotar l'exèrcit reial francès que pretenia fer efectiva la dominació nominal sobre el comtat de Flandes. Era una de les primeres vegades que tropes d'infanteria derrotaven a camp obert a tropes de cavalleria pesada, i alhora era una de les primeres victòries de burgesos i pagesos contra un exèrcit de nobles. La batalla en neerlandès s'ha anomenat De Guldensporenslag que significa "la dels esperons d'or" per la gran quantitat d'esperons que els ciutadans-soldats flamencs van arrabassar als cadàvers dels nobles francesos.

Ja veieu. Això de les batalles i les festes nacionals està ben estès universalment. Per cert, el mateix any 1302, Roger de Flor fundava la "Companyia Catalana" de resultes de la pau de Caltabellotta, que indirectament va ser propiciada per la mortaldat de cavallers francesos a Flandes. La resta ja és història. I qui diu que no som al cor d'Europa?


Gora San Fermin ( sense publicitat)


Durant aquests dies el grup parlamentari de l'Aliança Lliure Europea i els europarlamentaris verds convidats Raül Romeva i Gerard Onestà hem tingut l'oportunitat de visitar la ciutat de Pamplona on hem realitzat les jornades parlamentaries Estiu-2007. L'acollida, excepcional per part dels nostres companys d'Eusko Alkartasuna i Nafarroa Bai en el marc incomparable de l'inici de les festes de San Fermin. Durant tres dies hem discutit de política de diversitat a la Unió Europea, del fort sector de les energies renovables a Navarra en particular i a EuskalHerria en general, i dels pactes que no arriben. Conclusions:

-Per fer polítiques de suport a la llengua euskera no se la pot marginar en guetos territorials. És absurda la divisió territorial que s'aplica actualment a Navarra i que diferencia diferents zones d'oficialitat ( i de no oficialitat) de l'euskera. Això no contribueix en res ni a la promoció de l'euskera, ni a l'extensió de la llengua com a patrimoni de tots els navarresos i bascos. I el què es pitjor, els socialistes navarresos, ( que per cert, fins fa 20 anys formaven part dels socialistes bascos, tot s'ha de dir) estan posant damunt la taula de negociacions condicions inacceptables en la nova llei de normalització de l'Euskera. De la UPN ja es podien esperar aquestes coses, però dels socialistes?




-Per tenir una política energètica i crear les condicions favorables per a què cada dia més i més empreses inverteixin en el sector de l'nergia renovable, calen instruments pressupostaris adequats. Euskadi els té i Navarra també. Catalunya no, i així anem. Navarra i Euskadi són líders europeus en implantació de empreses que aposten per les energies renovables, i a Catalunya encara discutim sobre les balances fiscals. Ens anem quedant enrera, i al final ens agafarà un toro.

- Els socialistes són porucs per naturalesa. El PSN, tercer partit navarrès exigeix al segon, Nafarroa Bai que per pactar han d'accedir a renunciar a la presidència, i conformar-se amb dues carteres d'onze. Si si, no ho heu llegit malament. El segon partit més votat a Navarra només disposaria de dos seients a l'executiu foral. Us imagineu si Esquerra com a tercer partit català hagués exigit la presidència i 8 carteres al govern català, i hagués ofert al PSC la generosa quantitat de dues carteres al govern de la Generalitat? No us extranyarà doncs sentir que els amics de Nafarroa BAi, Uxué Barkos i Maiorga Ramírez estaven molt i molt indignats amb la postura del PSN i del PSOE. Si no volen pactar amb basquistes que ho diguin, i avall!


La nota curiosa d'aquests dies, va ser assabentar-nos de que hi ha "divinos", corredors veterans que porten propaganda a les seves camisetes, i cobren alguna mena d'esponsorització per córrer els encierros. Per sort, la massificació d'aquests dies de cap de setmana ha impedit que les camisetes facin el seu efecte publicitari. Per una vegada, gràcies a déu per les masses!