Parlo, és clar, i un dia més, de la nostra campanya. La campanya d'aquest partit on milito, Esquerra. I com sempre, sóc molt conscient que aquest post té un interès limitat, i més aviat m'estic escrivint a mi mateix. Feel free, que diuen.
Debatem. M'encanta. El debat ens és tan a dins als qui ens diem "compromesos". Per què el primer que cal fer, abans de començar cap diàleg és la crítica en profunditat de les pròpies posicions i el debat és una de les millors eines per a mostrar debilitats, per a reforçar arguments, per a imaginar sortides, per a clarificar posicionaments, per a interioritzar discurs.
És per això que estic disfrutant tant el contacte amb els companys, les tertúlies amb companyes, la lectura i la resposta. L'astorament davant girs inesperats en aquesta campanya, la cerca immediata de rèpliques, de positivitats, d'idees per poder aprofitar. Trobar tanta passió als blogs, de tots colors i tendències, trobar tant d'interès entre militants, simpatitzants, militants d'altres partits i simples espectadors.
Crec que s'han de polir coses. Però la llavor està sembrada. Jo què voleu que hi faci, mai he estat partidari del tot o res, però em veig més a prop del tot que del res. I quina il·lusió quan en el camí ens hi tornem a trobar tots, per què aquest camí cada dia és més ample.
