“Todos a una como en Fuenteovejuna", sembla que aquest és el nou lema de l’Ajuntament de La Garriga, animat per la recuperació dels clàssics castellans en « zones de majoria no castellanoparlant » (sic) tal i com defenia no fa molt el primer secretari dels socialistes garriguencs en el bloc cibernètic del nostre regidor Oriol Ramón. Lloable intenció, però que com a republicà no puc més que discrepar-hi. El sistema democràtic que ens hem dotat pot ser perfectible, però sens dubte és el millor que hem trobat fins ara. I la democràcia significa discrepància, i publicitat de la discrepància. Ja conec, per ser nét de comunistes i socialistes exiliats, quina és la opinió de les tradicions de l’esquerra més dogmàtica al respecte : obediència, control, direcció fèrria, apagueu les càmeres, i a això en diuen maduresa política. Exagero, evidentment, per sort el mur va caure fa anys, i el socialisme ara diu que s’està reinventant, però alguna cosa queda.
Per exemple aquesta voluntat del nou govern garriguenc de vincular les decisions del govern municipal als 17 regidors (tot el ple), com si el sol fet de tenir com a voluntat comuna la prosperitat dels garriguencs signifiqués que hem d’abandonar la necessària tasca de crítica i fiscalització de l’actuació del govern. I el fet encara més sorprenent de voler rebaixar el Ple Municipal, allà on la ciutadania pot acudir i sentir les diferents posicions polítiques respecte a la gestió de l’Ajuntament, a un simple tràmit d’aprovació del què s’ha decidit en un altre nivell, la Junta de Govern Local, que ni és pública, ni reuneix la totalitat dels representants de la ciutadania. No senyores i senyors. La nostra tasca, com a republicans, com a demòcrates i com a oposició, ens obliga a dues coses: a contribuir a acostar la ciutadania la gestió municipal fent-la pública, i a manifestar també públicament la nostra discrepància sempre que creguem que les actuacions del govern vagin en contra dels interessos de la ciutadania.
