Llegeixo les últimes setmanes i sobretot arran de la massiva manifestació del primer de Desembre una sèrie de consideracions sobre l'independentisme que trobo completament desafortunades, reduccionistes, impròpies de líders o opinadors polítics. L'argument que trobo mes fal·laç i alhora més perillós és el que diu:
-Un país independent no seria el paradís, tindria els mateixos problemes que ara tenim.
És amb aquesta frase que m'adono que s'ha de continuar amb la pedagogia. I és clar que no,
l'edèn català? Perquè, a part de quatre il·luminats, ningú ha afirmat mai que un estat català independent fos el paradís a la terra, de cap manera. És evident que Esquerra utilitza en les seves campanyes el malestar d'aquests últims mesos, però en cap cas vinculem l'assoliment d'un estat català a aquests problemes concrets. En tot cas aquests problemes són la plasmació d'uns dèficits estructurals més profunds i que afloren en forma de crisis dels serveis. La principal d'aquestes mancances estructurals, i que la reconeix el mateix PSC és el sistema de finançament de l'autonomia que ens han concedit. L'actual sistema de finançament és una rèmora per l'avanç del país. No ens permet invertir tal i com caldria en els aspectes claus que molt analistes coincideixen a senyalar aquests dies: educació, infraestructures, i+d. El que és pitjor, el sistema de finançament, en l'actual sistema autonòmic no es pot millorar de cap altra manera que separant la recaptació catalana de la de la resta. I a això, em sembla que no hi ha molts federalistes espanyols (
lo qualo?) que hi estiguin disposats.
I alhora no podem aprofitar sinergies privades o de cooperació exterior perquè a pesar dels que ens expliquin, els gran grups empresarials tracten
sempre amb els estats, i la Unió Europea no és ni més ni menys que un instrument al servei
absolut ( i ho repetiré tantes vegades com calgui) dels estats membres. L'Europa de les regions, de la subsidiaritat, passa ni més ni menys que per la voluntat dels estats d'actuar o no. Només cal llegir, i fer-ho atentament, les paraules de Georges Frêche[
enllaç a les declaracions] arrel de la última reunió de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània[
enllaç]:
si aquí no obtenim resultats concrets i papables, si només venim a fer la foto i el cafè, senyors, aquest no és el nostre lloc.
La conclusió es que sense ser estat no podem aprofitar condicions més avantatjoses per fer front als mateixos problemes que ens trobem avui. No estem parlant de solucions màgiques, sinó d'aprofitar millor el món on vivim, i això, senyores i senyors, no es fa essent una comunitat autònoma diluïda entre 16 comunitats més. Prou parlar del sexe dels àngels i de si federalisme o confederalisme, o de
que-important-que-és-que-ens-trobem-tots-reunits-aquí. Primer,
estat, després ja farem les aliances estratègiques amb qui sigui, des de la igualtat real, des de la independència de decisions, des de les prioritats de cada pais. Aquest és el veritable sobiranisme de la butxaca que Esquerra defensa.
