A Bangkok per fi he apreciat el valor del DVD pirata. I no ha sigut veient una de les pelis que he acabat comprant emportat per l'ànsia consumista que sembla carregar l'aire aquí, sinó per un altre fet, un altre lloc, més concretament, el què ja he batejat com el cafè-cinema del segle XXI.
El local és petitó, 5 taules de 4 comensals cada una, i una barra mínima. Una mica com alguns dels bars del raval, però amb la barra recluida al fons, en un racó literalment. A dalt, com a tants llocs aquí a Bangkok, hi ha una altra ambra. La diferència és que en aquesta hi ha 4 sofas, gairebé chaises longues, àmplis, d'aquells que conviden a la migdiada. I una lleixa, amb centenars de pelicules, de tots els gèneres, èpoques i llengües. La qualitat, com he pogut comprvar després, no està gens malament: una projecció a la paret feta amb un aparell domèstic, però amb un so envoltant com els que podeu coneguir a qualsevol gran superficie, i una imatge amb molt bona definició.
El millor però ha estat triar la pelicula. Democràticament i en assamblea, els 4 desconeguts que estàvem al local a aquella hora del migdia, amb la panxa plena, que sempre es un punt a favor per no discutir, vam escollir de veure Narnia ( ho reconec, vaig votar-hi a favor, els amics de Toilkien són els meus amics). I després de l'exercici de civilitat, estira't i son, son son son nnnnnnnn
No us puc fer el resum de l'argument més enllà de l'aparició d'un lleó de no sé on, però realment, la migdiada ha valgut la pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada