Si no vols pols, no canviïs d'Era

Tinc una especial debilitat per llegir la Vanguardia els matins com avui. Aquells articles densos, amb molta lletra i poca fotografia són ideals per anar passant el matí fins que anem a dinar a casa els sogres. Si ja ho sé, allò de la originalitat i bla bla bla. No ho sóc gens d'original. Ja aviso que segueixo el ramat bastant alegrement. I mira, com que la pila més òbvia a Can Biset [quiosc, papereria i administració de loteries nº 1 de La Garriga] els diumenges ha estat sempre la de La Vanguardia, doncs res, l'acostumo a agafar com a primera opció. Les fotografies, sincerament, hilarants d'El Periódico, les fuetades sadomasoquistes de l'Avui o la consciència social non-stop d'El País mai m'han acabat de fer el pes els dies de descans. Prefereixo endur-me pel dolç engany d'aquella secció paradoxalment anomenada "Alternativas", la secció de les cases a 3 milions d'euros. Té mira, aquesta sembla que és a Sant Just, no és on viu en Montilla? Potser ja s'ha mudat a la Casa dels Canonges? Mmm, no, sembla que encara no.


No em diverteix, però m'entreté, la columna d'en Francesc Marc Àlvaro certificant que el projecte d'Esquerra no és el que expliciten els seus dirigents, bases i [pocs] opinadors afins, sinó el de sempre: acabar amb CiU. Com si, amigues i amics, el projecte d'en Francesc Marc Àlvaro i resta de "boixos convers" no fos, diguéssim, per exemple, acabar amb Esquerra. Això de la reconstrucció de ponts i passeres al catalanisme sembla que l'haguem de fer presoners republicans per sobre del riu Kwai nacional.

I la sorpresa final. El Magazine de La Vanguardia, el pati progressista de Can Godó, posa la veu a "l'Era de la descarga infinita". Un paradís digital on és accesible el coneixement universal, i GRATIS TOTAL, si hem de fer cas a l'entradeta.


Quan gairebé m'he convençut que a La Vanguardia també aposten pel maoisme digital, ara que això del maoism returns [post in progress] està tan de moda, em trobo aquesta il·lustració tan naïf com suggerent:


Tu també ho veus, oi ? Tele2 ADSL Basic a les il·lustracions d'en Gallardo. Un bon pessic de publicitat d'aquelles "gratuïtes" que les empreses paguen tan bé. Ja em preguntava jo a què venia el sobtat interès de La Vanguardia en les descàrregues per internet, P2P i d'altres al·legalitats que agraden tan poc a ca l'SGAE. En fi, sembla que això del coneixement universal sense pagar un euro ho haurem de deixar per algun altre moment.