Avui el projecte de llei sobre Memòria Històrica, completament insuficient -ho dic com a afectat- arriba al congrés [a la foto l'avi perales, Vicent Perales Tomàs, amb l'uniforme de la 40 divisió (Carrabiners) al front de Terol. Uns mesos després seria condemnat pel delicte d'auxili a la rebel·lió]. Demà la regidoria de patrimoni de l'Ajuntament farà un acte de presentació de les activitats fetes durant aquest any en aquest àmbit que ha estat moltes i molt ben fetes. Felicitats a en Josep Castells, regidor d'Esquerra, l'Enric Costa, el tècnic de patrimoni encarregat de dinamitzar l'àrea, en Joan Garriga, historiador infatigable i a tots els que fan possible que La Garriga s'estigui convertint en un referent.
Aquest és l'article que he escrit per a l'Aquí.
A vostès no els coneixia. Com els hauria de conèixer si van morir 40 anys abans que nasqués jo. Vostès vivien en un altre món. Avui pensem en altres coses, però potser no són tan diferents de les que vostès van viure. Vostès van veure les cases barates i nosaltres veiem l’especulació. Van veure com als de la rabassa morta se’ls desnonava, se’ls treien els camps que havien treballat tota la vida. Nosaltres veiem el mobbing immobiliari, com es desnona a gent de les cases on han viscut tota la vida. Vostès parlaven de murcianos, i parlaven amb les minyones valencianes que omplien les cases benestants. Nosaltres veiem magribins i llatinoamericanes. Vostès van veure com a les portes dels col·legis hi havia homes amb porres, per si algú no votava el què calia. Bé, això si que es diferent. Ara, molts, simplement, passen.
Potser és precisament per què no els recordem. Per què no els coneixem. A vostè, senyor Comère, que van matar perquè havia aixecat la veu contra la por del terror revolucionari. Vostè que havia defensat les classes populars. Vostè, un republicà catalanista, d’esquerra, és un exemple. Vostè senyor Corrons, que havia defensat l’associacionisme religiós, el catalanisme popular, sentit, impregnat del catolicisme que tant l’omplia i a qui van venir a buscar amb el seu gendre, en Xavier Albó. Vostè, senyor Corrons, és un exemple. I n'hi ha tants d'exemples que no recordem!
El seu era un altre temps. Un temps, però que avui hem de recuperar, perquè no pot ser que el seu exemple caigui en l’oblit més terrible, l’oblit dels que van vèncer i van voler fer creure que aquí no havia passat res. No sé si els agradaria poc o molt el món d'ara. No sé què en pensarien del preu de la vivenda, de les hipoteques, dels magribins i les llatinoamericanes, però igualment, el seu record s'ha de preservar. A vostès convé recordar-los, per què recordar-los és conèixer-nos.
Aquest és l'article que he escrit per a l'Aquí.
A vostès no els coneixia. Com els hauria de conèixer si van morir 40 anys abans que nasqués jo. Vostès vivien en un altre món. Avui pensem en altres coses, però potser no són tan diferents de les que vostès van viure. Vostès van veure les cases barates i nosaltres veiem l’especulació. Van veure com als de la rabassa morta se’ls desnonava, se’ls treien els camps que havien treballat tota la vida. Nosaltres veiem el mobbing immobiliari, com es desnona a gent de les cases on han viscut tota la vida. Vostès parlaven de murcianos, i parlaven amb les minyones valencianes que omplien les cases benestants. Nosaltres veiem magribins i llatinoamericanes. Vostès van veure com a les portes dels col·legis hi havia homes amb porres, per si algú no votava el què calia. Bé, això si que es diferent. Ara, molts, simplement, passen.
Potser és precisament per què no els recordem. Per què no els coneixem. A vostè, senyor Comère, que van matar perquè havia aixecat la veu contra la por del terror revolucionari. Vostè que havia defensat les classes populars. Vostè, un republicà catalanista, d’esquerra, és un exemple. Vostè senyor Corrons, que havia defensat l’associacionisme religiós, el catalanisme popular, sentit, impregnat del catolicisme que tant l’omplia i a qui van venir a buscar amb el seu gendre, en Xavier Albó. Vostè, senyor Corrons, és un exemple. I n'hi ha tants d'exemples que no recordem!
El seu era un altre temps. Un temps, però que avui hem de recuperar, perquè no pot ser que el seu exemple caigui en l’oblit més terrible, l’oblit dels que van vèncer i van voler fer creure que aquí no havia passat res. No sé si els agradaria poc o molt el món d'ara. No sé què en pensarien del preu de la vivenda, de les hipoteques, dels magribins i les llatinoamericanes, però igualment, el seu record s'ha de preservar. A vostès convé recordar-los, per què recordar-los és conèixer-nos.
A la foto Gastó Comère Poupée, alcalde d'ERC de La Garriga, assassinat l'agost de 1936 pel comitè local per haver-se oposat a la detenció i assassinat de persones de la FJC garriguenca.
2 comentaris:
Ahir a la pàgina web d'esquerra a Torrelles de Llobregat (www.esquerra.cat/torrellesdellobregat) es va publicar un escrit d'un militant sobre la memòria històrica.
Gràcies per la informació!
Publica un comentari a l'entrada