Meme: 5 coses que probablement no sabeu de mi

L'amic i company de militància mataroní Joan Safont m'envia un meme. Aquest "paraulot" que segurament no apareixerà al magnífic programa "Caçadors de paraules" -a saisir absolutement!- deriva, ni més ni menys de la teoria de l'evolució darwiniana, i en concret seria la unitat mínima de transmissió cutural. Déu n'hi do! El meme en concret tracta d'esbrinar cinc coses sobre mi que segurament no sabeu, aviam aviam...

1. Tinc origens gitanos. Poca gent, a part del cercle familiar, sap que un dels meu rebesavis era gitano. A causa de les casualitats genètiques sóc un dels pocs descendents que ha heretat el cabell negre, els ulls marrons i la pell fosca que caracteritzen ètnicament al poble hindustànic dels Roma.

2. El meu primer viatge amb avió va ser a Menorca. Em vaig morir de por. Tenia 9 anys. Ara m'encanta viatjar en avió.

3. El malnom familiar és "els Macari". Al poble de Montesa, la Costera, d'on són originaris els meus pares encara hi ha gent que em diu "el Macariet", sobretot la gent gran. Tot anava bé fins que va aparèixer això

http://www.youtube.com/watch?v=ZN6LKV2M_8o



Per sort les noves generacions ja no recorden aquest personatge perillós ideològicament i patètic...

4. Vaig ser un dels fundadors del grup d'amistat Irlanda-Catalunya a la facultat de polítiques de la UAB. Les seves activitats es van reduïr a aprendre a ballar danses irlandeses, reunir-nos en pubs i fer proselitisme gaèlic. El nostre principal èxit va ser la vetllada "Rondalles gaèliques" al "Michael Collins" de Sagrada Familia. Vam acabar bebent molt i si no recordo malament cantant balades republicanes irlandeses i hits dels 80.

5. Sóc un dels aproximadament 15 % de nens que no va parar de xumar-se el dit després dels 5 anys. Vaig parar de xuclar-me el dit mentre dormia, si no recordo malament, just abans de pujar a l'avió cap a menorca. Les meves dents n'han sofert les conseqüències.




He d'enviar aquest mateix meme a cinc persones, a la meva cunyada la Núria Peña, a una altra Peña, l'Anna l'espurna del sud, a l'amic Lluis Perez, que no sé si ja l'haurà fet o què, a la meva amiga Montse Valentí que acaba de descobrir això dels blogs, i a la companya de facultat Eulalia Mas, que va ser qui, sense ser-ne conscient, va reactivar la meva presència a la xarxa de blocs catalans.

Ara que parlo de l'Eulalia, no puc deixar de fer referència a l'amic Albert Canudas que recentment ha perdut el seu pare. Molts ànims Albert!