A mi que no m'hi busquin

Si, ja en tinc prou. Aquest estat del que sóc ciutadà, Espanya, no avança. Segueix a la seva. La seva dinàmica d'enfrontaments i odi. I als qui el volen reformar, dues tasses de misèria i mala bava. I tristesa, molta tristesa de veure que els que apallisaven el meu avi ( no és una metàfora) segueixen campant tan alegrement.




De veritat algú es veu en cor de reformar Espanya? Que s'ho facin sols, a mi que no m'hi busquin. Tal com diu en Vicent Partal avui, el que ens cal, per acabar amb mals d'estómac, amb agrors a la gola quan veiem les notícies, per acabar amb la sensació que els catalans, vascos i els que no comulguem amb la idea de la Espanya una i eterna només som moneda de canvi, és la independència, ara. En Rubianes no és l'únic que se n'ha afartat.