El dia 15 de gener de 1940 el meu pare tenia 4 dies. El meu avi sentia els sorolls del carrer a través de les reixes de la presó model de València on estava internat a l'espera de la sentència, condemnatòria sense dubte, i no tenia ni idea que la seva dona ja havia parit i patia cruelment el fet de ser la dona del secretari local del Partit Comunista i membre voluntari de l'Exèrcit Popular de la República. Aquell dia una nova tongada de presoners entrava a la presó des de Portaceli. Un rumor s'extengué entre els interns: el doctor Peset, el doctor Peset!
Joan Baptista Peset era molt conegut a la València republicana. Una ment brillant que sempre havia treballat per millorar les condicions sanitàries i de vida dels més febles, dels treballadors, dels llauradors que no es podien permetre pagar els avanços mèdics. Era diputat a les Corts de la República i membre destacat del Front Popular valencià. Quan la guerra estava acabant, el doctor Peset va considerar que no havia de témer res. Ell personalment, i a casa seva, havia amagat i protegit a gent de dretes perseguida per les milícies, havia intentat ajudar al coronel Casado a acabar la guerra de la forma més humana possible, i havia renunciat a l'exili, perquè volia seguir exercint la medicina. Els falangistes valencians, però, tenien una missió: eradicar qualsevol símbol d'esquerres a una de les ciutats més d'esquerres i republicana de tota la Península Ibèrica. I Peset era un símbol.
El meu avi el va conèixer a la presó. Una persona digna, contava sovint, un intel.lectual que mai va defallir. Al meu avi el van traslladar a Terol i a Énguera posteriorment, i no va conèixer el destí del doctor Peset fins molts anys després. El 24 de de Maig moria un heroi valencià, afusellat a les tàpies del cementiri de Paterna. Avui, la Universitat de València i Valencians pel canvi li reten un homenatge molt merescut.
Joan Baptista Peset era molt conegut a la València republicana. Una ment brillant que sempre havia treballat per millorar les condicions sanitàries i de vida dels més febles, dels treballadors, dels llauradors que no es podien permetre pagar els avanços mèdics. Era diputat a les Corts de la República i membre destacat del Front Popular valencià. Quan la guerra estava acabant, el doctor Peset va considerar que no havia de témer res. Ell personalment, i a casa seva, havia amagat i protegit a gent de dretes perseguida per les milícies, havia intentat ajudar al coronel Casado a acabar la guerra de la forma més humana possible, i havia renunciat a l'exili, perquè volia seguir exercint la medicina. Els falangistes valencians, però, tenien una missió: eradicar qualsevol símbol d'esquerres a una de les ciutats més d'esquerres i republicana de tota la Península Ibèrica. I Peset era un símbol.
El meu avi el va conèixer a la presó. Una persona digna, contava sovint, un intel.lectual que mai va defallir. Al meu avi el van traslladar a Terol i a Énguera posteriorment, i no va conèixer el destí del doctor Peset fins molts anys després. El 24 de de Maig moria un heroi valencià, afusellat a les tàpies del cementiri de Paterna. Avui, la Universitat de València i Valencians pel canvi li reten un homenatge molt merescut.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada