Després de setmanes de feina, de campanya i d'idees, quan arriba la nit electoral i comencen a sortir els resultats, la tendència universal és a veure-ho com un partit de futbol, nervis, expectatives i finalment grans alegries o decepcions. Aquest cap de setmana ho he tornat a viure a Flandes. Després de veure el desastrós resultat del Barça, ahir a la tarda vam rebre un altre cop. La nostra formació germana, Spirit perd tots els seus diputats a la Cambra de representants Belga, i conservarà possiblement només dos senadors. Un resultat que ningú s'esperava i que representa un cop terrible a l'esquerra i el progressisme a Flandes. De fet, l'esquerra al conjunt de Bèlgica ha sortit greument tocada d'aquestes eleccions, però especialment el SP.a, el partit socialista flamenc. La incapacitat dels socialistes flamencs de presentar-se com una força "realment" flamenca, ha fet que els seus votants fugissin cap als Verds, molts soprenentment cap als llibertaris conservadors de la nova Llista Dedecker , i sobretot cap a l'aliança de nacionalistes i cristianodemocrates de la CDenV-NVA ( un calc de CiU, però on la veu cantant la porten els cristianodemòcrates). Són les coses que passen quan no es parla de la qüestió nacional en una societat que s'esta comunitaritzant cada dia més.
La paradoxal conclusió de les eleccions és que sembla que la independència de Flandes no està més a prop, però sens dubte el trencament de Bèlgica s'accentua.
La paradoxal conclusió de les eleccions és que sembla que la independència de Flandes no està més a prop, però sens dubte el trencament de Bèlgica s'accentua.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada