Josep-Lluís Carod Rovira, vicepresident de la Generalitat, respon a Maria Rosa Fortuny, diputada de CiU, durant una comissió d'Acció Exterior (3/07/08).
Tan de bo les respostes de la diputada Fortuny siguin diferents després del congrés convergent de dissabte. No sembla però que hagin de canviar massa les coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Amb tot el respecte, Jordi, començo a estar una mica tip de la banalitzacio sistematica a que en Carod i certs sectors d'ERC sotmeten la "independencia". Se n'ha parlat tant, amb campanyes absolutament fallides com allo del 2014, que ha acabat com un espantasogres. Aquest penos dialeg no fa res mes que reproduir-ho. S'ha utilitzat la independencia per dividir el nacionalisme mentre que el sucursalisme (de CiU i d'ERC) i l'espanyolitzacio de la politica catalana (per CiU i ERC) han quedat eclipsats. I saps que passa? Doncs passa que aquests dos criteris son molt mes fiables per prendre el pols del pais i expliquen molt mes sobre el moment actual de Catalunya que qualsevol enquesta del CEO o la UOC. Desmuntar el relat nacional catala per substituir-lo per un referendum d'independencia imprecis i improbable es un error estrategic que ERC pagara (ja esta pagant) molt car. I jo no me n'alegro. Al contrari, com tu saps, fa temps que me'n playo...
Salut.
Comparteixo el teu anàlisi Martí. Tant de bo tinguéssim una resposta, però encara no hi és. Jo, per la meva banda, m'aferro al "és possible avançar", no cap a l'imprecisió, la banalitat i les paraules buides, sinó cap a la concreció, cap al resultat, cap a la possibilitat real.
Jo, ja t'ho vaig dir, ho veuré i ho viuré. No en tinc cap dubte.
Salut i abraçades!
Publica un comentari a l'entrada