I tant, no és ni molt menys general, i que bé que ens ho passem al cine, i als restaurants, i a la discoteca i amunt i avall. Si, segur que ens en sortim, i tal dia farà un any. A mi, però, que això de la memòria històrica em ve per part de pare i mare, que són gent filla de la derrota i la retirada no sé si de 70 o 300 anys, em revolta. Em revolta l'argument de “que no veus que no hi podem res?”,“què vols que hi fem, això és cosa de les subprimes” o “ això ho arreglarà el govern-estat-unióeuropea-obama”. En definitiva, i des del poble no hi podem res contra la crisi?
Jo que sóc d'aquí sempre hi he vist fàbriques al poble. I botigues, i gent que hi vol treballar en aquesta part del congost, no només venir a dormir-hi, o disfrutar del “bon aire”. Una política local decidida en favor de l'economia productiva, ja sigui impulsant la marca “de la Garriga”, ja sigui donant suport prioritari al comerç garriguenc, ja sigui creant tallers ocupacionals amb voluntat estructural pels treballadors, que som qui més patim, pot ajudar, i molt, a passar millor la maleïda crisi, assentant les bases d'una economia local forta. I si això es fa en conjunció amb l'entorn, amb el país, molt millor.
Sembla ser, però, que l'Ajuntament i els polítics locals estàn molt més preocupats de si qui diu això és d'aquests o dels altres, i si hem de regular el que diu la gent als plens o hem de escriure rèpliques i contrarèpliques als mitjans. Deu ser una cosa important i útil, però jo la veritat la trobo molt poc política. Més aviat em venen ganes d'allò que escrivia l'espriu, allò del que cansat que estic de la meva covarda vella tan salvatge terra i tornar a pujar nord enllà...
Mira, però ara, jo, i tu, i tots una mica, ja seria hora que ens possessim les piles. Si els de l'Ajuntament no ho fan, haurem de posar-ne uns altres. I esperar que una nova generació de polítics entengui que també a escala de poble, podem fer alguna cosa més que lamentar-nos i tirar-nos els plats pel cap.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada