Donem corda al català?

Una de curta:

llegeixo aquesta notícia http://www.racocatala.cat/noticia/23915/conselleria-universitats-queda-sola-defensant-nivell-c-catala-als-professors-universitaris

i quedo astorat. El decret de llengües a la universitat, una reclamació històrica del catalanisme ara resulta que és un factor d'empobriment intel·lectual per tothom menys per Esquerra. Discrepo absolutament. Un professor universitari té la capacitat d'aprendre la llengua del país on anirà a donar classes, hi ha desenes de casos que ho certifiquen (jo ho faig, per exemple, en dos admirats professors de l'autònoma, el doctor Sean Golden, i l'amic i company el doctor Minkang Zhou, però de casos en podem trobar a totes les facultats de totes les universitats del país).

Superem per un moment la demagògia de les declaracions contraries al decret (obviant el fet per exemple de la creixent i beneficiosa presència de l'anglès a les aules - encara insuficient, però s'avança-, o de l'impuls en la internacionalització de l'oferta d'intercanvis i programes de cooperació per estudiants, PAS i docents-investigadors). El que realment m'astora és la posició de CiU en aquest tema. Llegim què proposaven en l'últim programa electoral per les eleccions espanyoles:

 

(Immigració)

- Cal efectuar el traspàs a la Generalitat de la competència executiva i, vincular l’obtenció del permís de residència permanent al coneixement de la llengua i al compliment efectiu de les normes democràtiques de convivència com ara escolaritzar els fills o respectar la igualtat home-dona.

- Les persones immigrades han de poder participar de l’ascensor social. La integració serà possible per tres vies: un bon coneixement de la llengua, accés a l’educació dels fills i al món laboral.

(Justícia)

 - Convergència i Unió farà efectiu que, els funcionaris que accedeixin a una plaça a Catalunya, reuneixin el requisit de coneixement de l’expressió oral i escrita del català, així com del dret propi de Catalunya. Aquesta exigència no tant sols deriva del caràcter oficial de la llengua, sinó també del principi d’eficàcia de l’Administració, que no pot desenvolupar correctament la seva activitat si desconeix un fet tant imprescindible i elemental com l’idioma propi del territori.

És a dir, si ets un immigrant ( excepte si migres per ser professor universitari) has de conèixer la llengua del país, com a requisit vinculant per accedir al permís de residència, i igualment com a requisit, per exemple, per a que accedeixin a places a l'administració de Justícia. Si ets un professor universitari, és "innecessari" perquè "dificulta les realitats existents". 

Déu n'hi do.