Canvis

A la punta de tot de la peninsula de Malasia hi ha una ciutat, de fet una illa o conjunt de petites illes que formen una aglomeració humana que la gent d'allà i la d'aquí anomena "Singapur". L'any 1963 el principals principals partits de Malasia i Singapur van acordar formar una federació, un estat unit que ajudés a superar el colonialisme britànic. Les condicions eren molt clares: un estat federal, amb capital a Kuala Lumpur, però on totes les parts s'hi sentissin a gust. L'any 1965, només dos anys després de la unió, l'estat de Singapur era expulsat de la federació de malasia per no haver estat lleial amb el govern central, tot davant l'astorada dels ciutadans singapuresos que majoritariament mai havien volgut la independencia tot i que se sentien diferents de la resta de la unió. El govern malasi va argumentar que amb aquesta expulsió, els líders i els ciutadans singapuresos tornarien rabents a la mare patria, i farien bondat per sempre més un cop haguessin comprovat en la seva propia carn que la independencia no era un bon negoci per a ells.

El resultat? Singapur no va tornar al corral Malai, tenen un index de desenvolupament humà que els situa entre els 30 paisos més rics del món, i Malasia continua sent un pais subdesenvolupat encara que amb un creixement indubtable.

Avui sóc a Singapur. Miro per la finestra de l'hotel els carrers nets i polits, i alternativament, la pantalla de l'ordinador amb les notícies de l'expulsió d'Esquerra del govern i em decideixo. Avui començo a militar a Esquerra, perquè crec que la independència ens farà millorar la qualitat de vida, sense el llastre d'haver-nos de sentir dir deslleials cada cop que creuem els monegros.