Immadureses

Desde que m'he acostumat a llegir els diaris per internet, ja que no em queda altre remei si vull saber el què passa a casa quan sóc fora, he començat a saber realment què és el què significa una lectura crítica. El concepte teòric, és clar, ja el tenia après, dels anys de Polítiques, però és clar, quan t'has de gastar uns calerons de més per comprar tres o quatre diaris i comparar... doncs prefereixo gastarme'ls en una cerveseta, com és natural.

Però ara, avui hi ha tot un nou fenòmen polític, social, gairebé diria cultural, un canvi generacional: la lectura gratüita - sempre tenint en compte que res és del tot gratüit i menys en aquest cas que hem de pagar les connexions a internet - de desenes, gairebé m'atreviria a dir centenars d'opinions diferents, matisades que són els blogs. No és cap tonteria, perquè realment de tant llegir, al final arriben els dubtes, es posa en qüestió la propia posició i es reflexiona millor, crec jo. La reflexió i la crítica, sempre van bé.

Per això m'ha fet molta gracia, al principi, i després m'ha posat cavilós, el fet que s'acusi a Esquerra de ser un partit Immadur, amb I majúscula. Immadur? Què vol dir immadur? Que és assambleari i per tant dubta més a prendre les seves decisions perquè ha de seguir tot un procés intern de discussió? Que té un projecte independentista i no renuncia a ell, tot i formar part del govern? Que no ha governat des dels anys 30?

Això de "la política és cosa dels grans", a més de ser una posició que m'irrita especialment per ser acrítica, irreflexiva i sobretot, immadura, a més dic, tracta d'estúpids als que no ens conformem amb la situació que vivim. Immadur, en aquest sentit, vol dir que només és madur qui accepta, reflexivament o irreflexiva tan se val, les condicions que li imposen. Com que sóc d'esquerres, i m'agrada intentar canviar les coses si no m'agraden com són, l'actitud madura del "esto es lo que hay, o lo tomas o lo dejas" em repel. Em declaro doncs un immadur.

I el què es pitjor, la immaduresa es va estenent entre la ciutadania, crec. Ves que no acabem tots brindant amb vi i roses en una nit de Sant Joan a la platja, el nostre mur blau de Berlín, mentre veiem com el nostre projecte immadur, finalment, ens l'han pres seriosament.