Curtó i Albó

Quan he llegit la mort de la Marta Mata m'ha vingut al cap la meva infantesa. Jo mai vaig conèixer aquesta pedagoga, però si que vaig conèixer la seva mare, l'Àngels Garriga no personalment, és clar, sino a través d'una novel·la per nens: Un indicador per a Curtó. Recordo que el vam llegir a tercer, al tercer de llavors, quan tenia 8 anys i els llibres t'impressionen més. Curtó és un poble imaginari, fet a imatge i semblança de Saifores ( un agregat de Banyeres del Penedès) on els nens monten una sèrie de exposicions i acivitats encaminades a que els hi posin un indicador. L'Ignasi, el nostre profe era molt donat a aquest tipus d'històries suposo que influit en certa manera per l'acció pedagògica de l'associació de mestres Rosa Sensat, del qual recordo haver vist logos als llibres de text que teníem.

El què és curiós és que la Marta Mata ( que vaig saber que era filla de l'Àngels Garriga molt posteriorment ) i la Núria Albó sempre se m'han associat. La Núria era alcaldessa en aquella època i escriptora també, a pesar que, jo no sabia ben bé perquè, mai vam llegir a classe el Tanit o el Tranquil Jordi, tranquil, però els vaig llegir a casa, algun temps després, perquè els pares eren bastant fans de la Núria. Tanit i l'Indicador se'm van mesclar indefectiblement a la ment, i més després de saber que les dues eren socialistes i catalanistes ( també ho vaig saber molt més tard això).

Avui en dia això del socialisme catalanista em sembla que cada cop és més lluny del PSC. Molts analistes continuen repetint que el creixement d'ERC s'ha realitzat a costa de CiU, del seu sector més sobiranista i que l'aliança amb el PSC ha traït aquests nous votants. En dubto. El sector catalanista que va fundar el PSC als anys 70 no era només una èlit burgesa barcelonina com no es cansen de repetir els mateixos comentaristes, sinó que incloia molta altra gent progressista i catalanista com la Marta Mata i la Núria Albó, o la gent que ha format l'Agrupació d'Independents Nacionalistes i Progressistes a les terres de Lleida.

Aquesta setmana moria la Marta Mata, i també m'he assabentat que la Núria Albó i dos militants històrics del socialisme garriguenc abandonaven el PSC perquè s'havia abandonat el rumb catalanista. Són només fets simbòlics, però el nas em diu que indiquen que també hi ha un canvi generacional a l'esquerra catalanista, i no només al catalanisme a seques.