Identitats

Anava en tren, ja fa uns anys, quan encara estudiava a la uni. Els viatges en tren mai es van caracteritzar per conèixer gent, però aquell dia va ser diferent. Quan la renfe supera l'estació de Mollet- Santa Rosa, especialment si és fora de les hores punta, es buida bastant. I es buidava encara més fa uns anys. Jo aprofitava, a risc que em cridessin l'atenció, per posar els peus al seient de davant, però aquell dia els meus veïns de viatge no s'havien mogut del lloc, i no vaig poder estirar-me. Eren dos nois joves, africans, de pell molt negra. Era llavors, ja fa uns anys, que es començaven a veure aquests primers tocs d'africanitat als trens de rodalies.

No sé com va anar ben bé, però vam parlar. Jo gairebé mai parlo amb les persones que l'atzar posa al meu costat als viatges, ja sigui tren, avió, o autobusos, però aquell dia va ser una de les excepcions. I possiblement també és un cas excepcional perquè recordo de què vam parlar. Ells eren del Camerún, això ho recordo, i també recordo què em van preguntar després de dir-me d'on eren: com es pot fer per diferenciar un català d'un espanyol?

Diferenciar? La meva resposta va ser dubitativa llavors, una mica en la línia de la intervenció d'en Carod l'altre dia al debat. Si fa no fa va ser, nnn, no ens podem diferenciar. I recordo perfectament el què van dir-me, són dos tribus? Si , si, no és una figura literaria o una metàfora o... van mencionar la paraula tribu referint-se als catalans i als espanyols, i era la primera vegada que ho sentia. Vaig aguantar-me el riure.

Ara ja no ric quan sento això de la tribu. Tampoc ric quan sento en Mas dient que un nacionalista no pot renunicar al terme nació ... en un estatut d'autonomia!

Crec que ja és hora que els tòpics dels regional-nacionalistes deixin de ser el pal de paller del catalanisme. És hora de l'independentisme cívic.