Segur que qui més qui menys coneix Abrera. Té uns 10.000 habitants i es troba a la part nord del Baix Llobregat, a tocar d'Olesa, Esparreguera i Martorell. Si escric Mura, m'és més difícil de situar. El poble de Mura és al Bages, a tocar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, una població d'uns 220 habitants. Què tenen en comú aquestes dues poblacions ( que d'altra banda són relativament properes) ? Pels lectors de fora del què eufemísticament se'n diu "comarques de barcelona" us donaré una pista: quan fa uns anys buscavem a la guia els telèfons de coneguts i familiars, anàvem directament al volum Abrera-Mura de les pàgines blanques. Qui vivia a la multitud de "sants" de la província, buscava a l'altre volum, Navarcles-Viver ( casualitats o no, Navarcles també és a prop d'Abrera i Mura, Viver és al Berguedà ).
Què ha canviat? Les últimes edicions de les pàgines blanques, ja no fan servir el criteri alfabètic per distribuir els volums, coses de la demografia i l'augment de línies, suposo. Ara fa uns dies, vam rebre a casa el volum corresponent a la temporada 2006-2007, on s'hi inclouen els Vallèsos (l'oriental i l'occidental ). S'hi us hi fixeu, trucant a un número de pagament (telefonica oblige) us poden enviar la resta de volums del què la compañia de teléfona anomena "altres àmbits" de la província de Barcelona. Un d'aquests àmbits té aquesta confguració: Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Garraf i Osona. Algú de Sant Martí de Centelles, població de l'Osona que forma un algomerat amb Aiguafreda, població del Vallès Oriental tindrà més fàcil trucar a algú de La Llacuna, a l'Anoia que no pas als seus veïns d'Aiguafreda.
És només una anècdota, però les pàgines blanques mostren clarament una de les deficiències bàsiques del nostre país, l'organització territorial. Les comarques tal com actualment estan configurades, constitueixen un llast per al desenvolupament local més que una ajuda. En molts casos, no responen a cap criteri de relació laboral, econòmica, de serveis, i de vegades ni tan sols històrica o demogràfica. Les diputacions provincials ( perdoneu, se m'escapa el riure ) són encara pitjors com a àmbits de relació territorial. A què esperem per a abordar seriosament l'organització territorial del país, amb criteris del segle XXI i no del segle XIX? Durant aquesta setmana de la campanya del "Jo també vull un estat propi" intentaré aprofundir el tema, tot i que m'encantaria saber l'opinió de geògrafs del país, com l'amic blocaire Narcís Sastre i és clar, tothom que s'hi apunti. Com ho veieu?
Etiquetes de comentaris: catalonia, organització territorial, telefonica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Jeje...has tocat diana, Jordi. El debat territorial és ben viu, però les diferències polítiques fan que encara no hi hagi acord. Resulta evident que les comarques actuals han perdut gran part de la seva raó de ser. Partim del mapa de Pau Vila fet al 1936, i els àmbits funcionals ja no són els mateixos, gràcies a la millora de les comunicacions. L'Informe Roca, de moment al calaix. I per no parlar dels lligams amb la Llei Electoral Catalana (tema circumscripcions)...En teoria, s'havia de resoldre aquesta legislatura (o diu el pacte del Tinell), i ja veus com estem. En Carretero hi va posar ganes, i de sobte es va trobar al gulag.
M'apunto el tema del llistin telefònic, ja que és molt significatiu.
Publica un comentari a l'entrada