M'agrada el bàsquet. Considero que els esportistes de l'èlit del bàsquet són realment d'admirar, àgils, ràpids, amb capacitat de desgast. I a més, el bàsquet és un espectacle amb totes les lletres, mai hi veureu un resultat de 0 a 0, ni tan sols d'empat avui en dia. La competitivitat i l'espectacle hi estan assegurats. Per això m'he alegrat molt per la victòria d'Espanya al mundial de Bàsquet del Japó. Qui voldria si no que guanyés el mundial, que la selecció on hi ha 4 jugadors catalans, un mallorquí i en Txitxi Creus, a més de la resta de cracks?
A què ve aquesta mena d'autojustificació? Senzill, em molesta enormement el maniqueisme en termes identitaris. En Pau Gasol és espanyol i català (com jo ) i se sent espanyol i català (jo només català). I què?
La identitat a Catalunya és vista com una frontera amb dos bàndols. La realitat demoscòpica ( i fàcilment observable ) tossudament ens mostra que aquesta frontera es desdibuixa constantment, amb les múltiples identitats nacionals que poden conviure en una mateixa persona. Això que sembla tan òbvi i que és tan real, per a molta gent resulta un contrasentit, un obstacle i una anormalitat que cal evitar. Jo, desde la meva postura independentista no ho veig així.
Per què l'Espanya actual no em serveix ? Precisament perquè s'entesta a negar aquesta pluralitat d'identitats personals i nacionals i ens n'imposa una. La visió del PSOE, a pesar de la seva retòrica "federalista" i "plurinacional" és esencialment la mateixa que la del PP i la de IU. L'estat només és l'estat espanyol, jo sóc subdit d'aquest estat i per tant només puc "ser" substantivament espanyol, amb l'adjectiu afegit de català, murcià, o sevillà. Per a tots ells, només pot existir un "ser", ser espanyol, però molts "sentir-se", sentir-se d'aquí o d'allà. Per què no puc "ser", jo?
Crec que un estat català, federat o no amb l'estat espanyol solucionaria aquest conflicte identitari. El reconeixement de l'autogovern sense el reconeixement que la majoria de persones catalanes volen "ser" catalanes és un nyap que perpetuarà el conflicte identitari mentre no és resolgui. Un estat català no hauria de negar la condició d'espanyol de Pau Gasol, tal com l'Estat espanyol actual nega la meva condició nacional de català ( a pesar del preàmbul de l'Estatut, que no reconeix legalment res com sabeu ). Un estat català hauria de permetre l'existència de dobles, triples o múltiples nacionalitats a tothom que ho desitgés. És per això que jo també vull un estat propi.
Etiquetes de comentaris: catalunya, espanya, identitat nacional, pau gasol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada