Jornada electoral a La Garriga (1)

Em llevo abans de les 8. No m'agrada beure cafè ni llet pel matí, últimament m'he acostumat a sucs, o refrescos. Ahir vaig trobar-ne un al Carrefour que vaig dir, goita, la beguda per demà:


Si, us ho podeu ben creure, la "taronjada catalana", amb un burro català com a logotip. No sé quina continuitat tindrà, però com a curiositat gairebé antropològica està bé.

El dia és gris. Afectarà a la participació? A les 8:30, reunió amb la gent de la secció local. Me n'hi vaig.

Jo també vull un estat propi

M'agrada el bàsquet. Considero que els esportistes de l'èlit del bàsquet són realment d'admirar, àgils, ràpids, amb capacitat de desgast. I a més, el bàsquet és un espectacle amb totes les lletres, mai hi veureu un resultat de 0 a 0, ni tan sols d'empat avui en dia. La competitivitat i l'espectacle hi estan assegurats. Per això m'he alegrat molt per la victòria d'Espanya al mundial de Bàsquet del Japó. Qui voldria si no que guanyés el mundial, que la selecció on hi ha 4 jugadors catalans, un mallorquí i en Txitxi Creus, a més de la resta de cracks?

A què ve aquesta mena d'autojustificació? Senzill, em molesta enormement el maniqueisme en termes identitaris. En Pau Gasol és espanyol i català (com jo ) i se sent espanyol i català (jo només català). I què?

La identitat a Catalunya és vista com una frontera amb dos bàndols. La realitat demoscòpica ( i fàcilment observable ) tossudament ens mostra que aquesta frontera es desdibuixa constantment, amb les múltiples identitats nacionals que poden conviure en una mateixa persona. Això que sembla tan òbvi i que és tan real, per a molta gent resulta un contrasentit, un obstacle i una anormalitat que cal evitar. Jo, desde la meva postura independentista no ho veig així.

Per què l'Espanya actual no em serveix ? Precisament perquè s'entesta a negar aquesta pluralitat d'identitats personals i nacionals i ens n'imposa una. La visió del PSOE, a pesar de la seva retòrica "federalista" i "plurinacional" és esencialment la mateixa que la del PP i la de IU. L'estat només és l'estat espanyol, jo sóc subdit d'aquest estat i per tant només puc "ser" substantivament espanyol, amb l'adjectiu afegit de català, murcià, o sevillà. Per a tots ells, només pot existir un "ser", ser espanyol, però molts "sentir-se", sentir-se d'aquí o d'allà. Per què no puc "ser", jo?

Crec que un estat català, federat o no amb l'estat espanyol solucionaria aquest conflicte identitari. El reconeixement de l'autogovern sense el reconeixement que la majoria de persones catalanes volen "ser" catalanes és un nyap que perpetuarà el conflicte identitari mentre no és resolgui. Un estat català no hauria de negar la condició d'espanyol de Pau Gasol, tal com l'Estat espanyol actual nega la meva condició nacional de català ( a pesar del preàmbul de l'Estatut, que no reconeix legalment res com sabeu ). Un estat català hauria de permetre l'existència de dobles, triples o múltiples nacionalitats a tothom que ho desitgés. És per això que jo també vull un estat propi.

Campanyes

La blogosfera del maresme, s'ha de reconèixer, es una de les més potents del país. No sé què ho deu fer, però alguns dels més actius i llegits blocaires dels país són del Maresme. A partir de la lectura de dos d'aquestes persones, l'Eulalia Mas, socialista, i que va ser companya de classe durant la carrera de Polítiques, i en Xavier Mir, d'Arenys de Mar m'he decidit a colaborar en dues campanyes prou interessants: la campanya, En el meu nom SI, i la campanya, JO també vull un estat propi. La primera és una mostra de suport a l'actual procés de pau al País dels Bascs i per tant a la negociació per aconseguir la fi de la violència terrorista. Sembla que els mitjans de comunicació, especialment els dretans i espanyolistes, facin veure que en realitat aconseguir la pau mitjançant la negociació només interessa al govern del PSOE, i que la majoria de la gent hi està en contra. Bé doncs, JO no hi estic en contra, JO prefereixo la negociació a l'enfrontament, sempre. És per això que m'adhereixo i us faig partíceps d'aquesta campanya. Podeu accedir al manifest a través d'aquí .

L'altra és una campanya que vaig descobrir a través del magnific bloc polític d'en Saül Gordillo ( també del Maresme ... ) per tal d'aconseguir que l'independentisme, o el sobiranisme siguin més visibles en els mitjans de comunicació, especialment d'internet, però també els tradicionals. La invisibilitat de l'independentisme als mitjans de comunicació més enllà de la política partidista és un fet greu, que impedeix que realment es pugui visualitzar la verdadera pluralitat de la societat catalana, i que impedeix que la ciutadania es faci una idea correcta de les propostes de cada grup. Per tant, per ajudar a fer més visible el projecte independentista i la gent que inclou, també m'adhereixo a aquesta iniciativa, que podeu llegir aquí.