Laat zien wie je bent

A mi personalment m'agrada que els polítics es mostrin, -ens mostrem- com som, en comptes de donar una impostada imatge de seriositat, també anomenada “corbatofília” - gràcies Laura per les imatges que ens regales al teu fotolog-. Als Països Baixos sembla que també ho veuen així. Al govern Balkenende recentment format no hi he sabut trobar cap ministre de relacions institucionals encarregat de millorar la participació ciutadana, però tenen clar que la contínua fuga d'electors que van a les urnes és un fet preocupant i hi han d'actuar d'alguna forma. La millor que han trobat ha estat fer aquest espot: STEM! En laat zien wie je bent!

Fa uns dies coneixíem les dades de l'estudi que el departament de relacions institucionals i participació ciutadana (i interior) va encarregar per coneixer el perfil tipus de l'abstencionista a casa nostra. Curiosament els resultats revelen el mateix fenòmen que està succeïnt a Europa de fa un temps: la cada cop major “abstenció conscient” ( a Catalunya això es reflexa en el nombre d'abstencionistes a les catalanes que vota a les espanyoles, per exemple), que també podríem anomenar “crítica” que fa per exemple que els nivells de participació a les eleccions europees siguin alarmants, tant pel fet en si, com pel fet que els actuals parlamentaris europeus de fet estiguin fent el seu treball enmig de la més completa i total indiferència dels votants (o no) de les seves circumscripcions. Una indiferència que de vegades és fins i tot “activa”, és a dir, responent a les afirmacions: ni tinc idea del què fan, ni m'interessa saber-ho. A pesar de les noves tecnologies i de la bona feina que estan fent per exemple en Bernat Joan i en Raül Romeva amb els seus blocs dedicats al parlamentarisme europeu, la comunicació encara és ineficient, insuficient i molt, molt mediatizada pels interessos estatals. S'han de trobar connexions amb els ciutadans molt més directes urgentment, i aquesta hauria de ser, també, una prioritat en la discussió sobre la reforma de les institucions de la UE en la què estem embrancats ara mateix.

En aquest sentit, m'ha fet gràcia l'espot holandès que incita (sobretot) als joves a votar -stem- per ensenyar-nos qui són, com són i què volen. Uns quants líders parlamentaris han superat la vergonya i es posen a rapejar com si tal cosa. Aquí això de la seriositat i la corbatofília sembla que no ho lliguen massa amb la connexió amb els votants.

pels malalts de la cosa audiovisual, el making off