La magnitud d'una tragèdia.

Sint Josse. Nord de Brusel.les. Al costat de l'anomenat "Barri Europeu", on hi ha les seus de la comissió, del Parlament Europeu i de múltiples ambaixades i representacions diplomàtiques. La població més pobra de Bèlgica. La població amb més immigrants de tota la regió de Brusel.les capital. Majoritàriament d'origen turc. I és clar, on hi ha turcs hi ha kurds, és gairebé una equació matemàtica.

Ahir a Sint-Josse es va viure un episodi més de l'odi turc cap a tot allò que soni a kurd. Un local kurd va ser atacat amb objectes incendiaris i va cremar, afortunadament sense víctimes. Poc després uns 200 kurds que viuen a Brusel.les es van manifestar al davant de l'edifici, protestant per la impunitat que tenen els grups ultranacionalistes i d'extrema dreta turcs no només a Sint Josse sinó a tota Bèlgica. Immediatament un grup de manifestants, entre 500 i 1000, turcs, van enfrontar-se amb els Kurds. Resultat: greus disturbis a Sint Josse ahir, i avui el barri tancat i barrat per efectius policials.

Pur odi ètnic, afavorit per les actuacions del govern turc. Això és el que hauríem d'estar discutint sobre l'accés de Turquia a la Unió Europea ara mateix, i no si som un club cristià o laic. L'opressió del poble kurd a Turquia clama al cel i ho podem veure a la Unió Europea, a les institucions, literalment només obrint la finestra, o traient el cap al carrer. Però no es fa absolutament res. I això si que és una tragèdia.