Reforma del Tractat de Reforma (2)

...i finalment Merkel no va ser Bailly, però ja tenim les bases per a que la propera conferència intergovernamental sota presidència portuguesa ens aprovi el Tractat de Reforma. Sens dubte, ni Constitució, ni tot el contrari. En definitiva, un petit avanç cap a la mateixa Europa de Maastricht i Niça. Un model del que ja hem vist la inoperativitat, però que és el millor que es pot tenir en aquest moment. La Unió es dota de prinicipis de subsidiaritat (entre d'altres) que només poden ser exercits per parlaments nacionals i representants estatals. Ja hi tornem a ser.

Un cop més haurem de demanar permís al nostre benvolgut govern espanyol de torn per defensar els nostres interessos a Europa (i qui diu permís diu discussions, negociacions, declaracions, estira-i-arronses amb la conseqüència final de més teories de la reforma de l'estat i tornem-hi que no ha estat res). Oi que seria fàcil si tinguessim la mateixa capacitat de relacionar-nos amb els nostres veïns, socis i aliats que Letònia, Dinamarca, Irlanda o els Països Baixos?

I per cert, els grans triomfadors al circ mediàtic brusel·lenc són els entranyables germans Kazcynsky, dels qui ja vaig parlar en aquest post. Mentre negociaven amb arguments tan "racionals" com la hipotètica població polonesa en cas que la Segona Guerra Mundial no hagués succeït (m'encanten les ucronies, fins i tot diria que són el meu gènere de ficció favorit, deu ser que en el fons si que sóc un nacionalista clàssic, però per què no pensar també en el meravellós període del Potop Szwedzki ?) a Polònia es prohibien els top less a la platja. Amén germans, aneu en pau i que ben aviat us votin per fer-vos alts representants a l'Aràbia Saudita.