A principis de segle XX i durant bona part d'aquest, La Garriga va ser un poble conegut pel turisme burgès, especialment barceloní. El Passeig, i especialment la illa Raspall donen fe d'aquesta imatge de poble de descans modernista, de festes al bosc d'Apel·les Mestres i de Casinos de la "colónia de veraneantes" com s'autoanomenaven els burgesos barcelonins residents a temporades al poble congostí.
La "colònia" però, no era ni és el poble. A l'hora de recuperar la memòria, i valorar el nostre patrimoni, molt sovint s'ha oblidat l'aportació de la gent que va construir les torres modernistes, les minyones, moltes valencianes, que a l'època eren les llatinoamericanes d'avui en dia, els manobres, els rabassaires que anys després es veurien desnonats per haver reclamat la propietat de la terra que conreaven.
La Garriga s'hauria de convertir en un referent nacional de la recuperació de la memòria històrica. Estem en el bon camí. L'obertura al públic del primer refugi museïtzat de Catalunya aquest mateix dissabte 14 d'octubre, la propera obertura del centre de documentació d'història contemporànea, la tasca de recopilació de memòries orals que ha impulsat la regidoria de patrimoni de l'Ajuntament, són tasques que no s'haurien d'aturar, perquè és ben cert, qui oblida el passat està condemnat a repetir-lo.
(a la foto, Tomàs Oliveras al refugi, foto El Pais-Carles Ribas)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada